Relato de un náufrago

¿Os habéis preguntado alguna vez qué haríais si estuvierais diez días solos en el mar sin comida ni bebida?

Pues este libro os plantea una respuesta inspirada en hechos reales, que le sucedieron a un buen hombre cuando estaba regresando a casa después de estar ocho meses en Mobile mientras arreglaban el barco en el que él y otros marineros trabajaban, siete de ellos murieron ahogados en el fondo del mar Caribe cuando ocurrió la horrible tragedia y en la cual Luis Alejando Velasco, el protagonista, cayó al mar pero tubo suerte de que cuando ya se estaba exasperando encontró una balsa en la que se subió y se pasó diez aterradores días haciendo el máximo esfuerzo para seguir con vida, pensando cómo conseguir comida de la forma que sea aún que le implicase jugarse su vida,  pero a la vez no angustiarse y seguir luchando contra sus pensamientos, los cuales le conllevaron a ver alucinaciones, a desesperarse a desear morir…

Hasta que una mañana, el milagro sucedió, ¡Tierra a la vista!

Tejado destrozado a causa de los renos de Papá Noel.

Los renos del trineo de Papá Noel hacen derrumbar el tejado de una casa a causa del sobrepeso.

La noche del 24 de Diciembre, cuando Papá Noel estaba al Norte de Francia en una casa en medio del bosque repartiendo los regalos de navidad, el tejado se derrumbó a causa del sobrepeso de los renos destrozando todo el comedor de la vivienda.

Los propietarios de la casa han denunciado a Papá Noel y según el juicio del pasado viernes, Papá solo tendrá que pagar los daños provocados y un gimnasio privado para que los renos hagan ejercicio. La policía ha amenazado a Papá Noel que si el próximo año los renos no han adelgazado las autoridades van a retirar el carnet de trineo a Noel i no podrá repartir los regalos a tiempo porque deberá ir en taxi o andando.

Según declaraciones hechas los detalles del derrumbo fue que los renos vieron una ardilla, empezaron a ponerse nerviosos y a moverse encima del tejado de la casa, y como que las estructuras de la casa no estaban reforzadas todo el tejado se desplomo.

Trineo de navidad

Històries Passades

Encara me’n recordo de quan es van conèixer, aquella preciosa rossa d’ulls blaus i aquell nen de poc més de metro-vint d’estatura, aquella tarda radiant de Juny.

Ne devíem tenir més de 8 anys, jo estava amb l’Alice al parc de davant de casa jugant a pilota, quan la pilota se’n va anar al bosc, l’Alice sense pensar-ho dues vegades va anar corrent a buscar la pilota, i jo em vaig esperar tranquil·lament a que tornes, però al veure que tardava bastant i ja començava a fosquejar vaig decidir d’anar a mirar si estava bé, però la sorpresa me la vaig endur en veure que l’Alice estava asseguda al costat d’un nen de la nostra edat aproximadament que estava estirat al terra mig inconscient.

-No se que fer, quan estava buscant la pilota me l’he trobat aquí al terra -va dir l’Alice amb cara de preocupada.

-Tenim que avisar algú perquè porti aquest nen a l’hospital -vaig dir tot preocupada.

Així que vaig anar a buscar ajuda mentre l’Alice es quedava amb ell. Al cap de deu minuts ja vaig arribar amb un veí del barri que estava passejant pel parc, ell de seguida va reaccionar, va agafar el nen en braços  i el va pujar al cotxe, nosaltres vam decidir que el volíem acompanyar a l’hospital, així que vam pujar al cotxe d’un bot i vam marxar.

Quan vam arribar a l’hospital van portar el nen a urgències i nosaltres ens vam quedar a esperar que es despertés.

L’endemà unes infermeres ens van venir a preguntar si el volíem veure que ja sabia despertat, i afectivament i vam anar, al entrar a l’habitació el nen ens va preguntar qui érem i li vam explicar que érem les nenes que l’havíem trobat al bosc, i ell ens va donar les gracies i ens va explicar que es deia Derek i que s’havia donat un cop al cap quan estava buscant el seu gos que sabia perdut al bosc, i vam estar molta estona parlant.

La setmana següent vaig notar que l’Alice estava més nerviosa que de costum, i quan ens van dir que en Derek havia sortit de l’hospital a l’instant l’Alice em va demanar que l’anéssim a veure a casa seva i jo vaig acceptar.

Aquella tarda a casa den Derek va ser fantàstica, vam parlar, vam jugar, i vam fer moltes coses més, però jo vaig notar que ells dos es feien moltes mirades, però no vaig fer-hi gaire cas.

Des d’aquell dia vam començar a quedar tots tres molt més sovint, però jo notava que l’Alice estava estranya.

-Alice que et passa últimament estàs molta estona pensant com si tinguessis el cap algun altre lloc -li vaig dir.

-No em passa res, tu prometo  -em va respondre, però jo la coneixia massa bé com per ignorar-ho.

Una tarda quan tornava a casa em vaig trobar en Derek a les escales esperant-me, i  tan punt em va veure es va aixecar i sem va acostar.

-Lara -em va dir amb una veu nerviosa-. Tenim que parlar de l’Alice.

-Que li passa? -li vaig respondre.

-Me enamorat d’ella -em va dir amb una veu fluixa que casi no se sentia.

No vaig tenir paraules per respondre-li.

-No se si dir-li, perquè no se que em respondrà -em va dir mirant-me als ulls-. Tu la coneixes molt bé, no ta dit res de mi?

Ara encaixava tot, l’Alice també estava enamorada d’ell i per això estava tan estranya.

-Derek digna-li, ella sent el mateix per tu -li vaig dir amb un to pensatiu.

Ell em va donar les gracies i se’n va anar cap a casa seva.

Van passar dues setmanes i no vaig saber res més den Derek, i l’Alice tampoc,  fins que un dia l’Alice em va venir a buscar a casa tot emocionada, aquella cara no l’oblidaré mai.

-Lara, en Derek ma dit que està enamorat de mi! -em va dir emocionada.

-Això és fantàstic, i tu que li as dit? -Li vaig dir amb un to sorpresa encara que jo ja ho sabia.

-Jo li e dit que també, és fantàstic -em va dir fent-me un somriure d’orella a orella.

Des d’aquell dia l’Alice i en Derek passaven molt de temps junts i sempre em venien per separat a preguntar-me o explicar-me coses de l’altre.

L’Alice la notava molt feliç, i sempre em deia que ella i en Derek estarien tota la vida junts, encara que jo pensava que era impossible que poguessin estar tota la vida junts, que s’avorririen un de l’altre.

Però l’Alice va complir la seva paraula, van estar tota la seva breu vida junta.